Davant les dificultats per afrontar el dolor, ja sigui físic o emocional, les persones poden arribar a sentir-se indefenses i impotents, perdent la pròpia capacitat de control, tot experimentant sentiments de tristesa, apatia, aïllament, irritabilitat, baixa autoestima..., la qual cosa dificulta encara més l'obtenció dels recursos necessaris per tal de tolerar i gestionar el sofriment que pateixen. L’experiència del dolor, de forma perllongada en el temps, pot arribar a ser, física i psicològicament, estressant. La manera com s'afronta el dia a dia i les situacions d'estrés, pot fer augmentar o disminuir el llindar de dolor.

De la mateixa manera com la medicina ens pot proporcionar determinats recursos per tal de mitigar o alleugerir el dolor físic, la teràpia psicològica ens permet oferir les destreses i estratègies necessàries per fer més controlable el maneig dels nostres estats emocionals i comportamentals, i així poder gestionar el patiment d’una forma mes adaptativa a les circumstàncies en què la persona es troba. Es rellevant la importància que juguen els factors psicològics i contextuals a l’hora d’afrontar una determinada experiència dolorosa. Si bé es cert que no totes les persones toleren d'igual manera el dolor, l'actitud, l'estat d'ànim, la personalitat i, fins i tot, les circumstàncies en les que es troben, influeixen en gran mesura a l'hora de tolerar-lo.

Una conceptualització equivocada del nostre dolor ens pot portar a tenir expectatives, creences, actituds, emocions i estratègies d’afrontament desadaptatives. El dolor sovint, limitant i paralitzant, ens pot conduir a una actitud pessimista i desesperançada. Caldrà analitzar quin es el paper del nostre llenguatge, identificant i modificant els missatges negatius que ens podem donar. Aprendre a distanciar-nos dels nostres pensaments i emocions doloroses, serà fonamental per tal d'enfocar el dolor des d’una perspectiva en la que no ens sentim atrapats en ell.

En el treball que realitzo a la consulta, s’avaluen els aspectes psicològics i socials de cada pacient i, en funció d’aquests, es determina la teràpia adient. Una adequada gestió de l’estrès, així com les tècniques de relaxació i manteniment d’hàbits saludables, resultaran formes efectives en el procés terapèutic del dolor. S’afavoreix la participació progressiva en activitats socials, laborals i d’oci, que permetin la persona adquirir una major realització vital i l’adopció d’un paper actiu en la seva recuperació. També caldrà incidir en els valors importants de la seva vida i aprendre a diferenciar-los dels sentiments i emocions dolorosos que pot arribar a experimentar. D’aquesta manera, la persona per ella mateixa podrà anar percebent com el sentit de la seva vida és viure una vida amb sentit, i els seus valors l'ajudaran a què això sigui possible a pesar del patiment viscut.