Les persones, en general, tendim a reflexionar i a buscar una explicació a determinades situacions que ens preocupen. És un procés natural donar coherència i sentit al que ens passa, proporcionant-nos d’alguna manera certa sensació de seguretat, tranquil·litat i control.

No obstant, en la vida es poden produir determinades situacions difícils o complicades, com ara; problemes de feina, separació de la parella, la mort d’un esser estimat, una discussió dolorosa, una situació important que no es com esperàvem... que si no sabem gestionar adequadament, enlloc de donar un sentit o una resposta eficaç al problema, pot generar una tendència a capficar-nos en els nostres pensaments.

Es produeix aquell símptoma que he pogut observar en multitud de casos d’ansietat i depressió i que ja el conegut neuròleg i psiquiatre Viktor Emil Frankl denominava una hiperreflexió. La hiperreflexió seria la tendència a voler trobar una solució al problema, focalitzant excessivament l'atenció sobre aquest pensament, podent arribar a convertir-se en un cercle viciós que, enlloc de resoldre el problema, augmenta i cronifica el malestar emocional.

Davant de situacions o circumstàncies que no acabem d’assimilar o acceptar, la tendència a rumiar i preocupar-se en excés pot acabar convertint la nostra ment en esclava dels seus pensaments, en la que tota lluita, negació o rebuig d’aquests provocarien un efecte rebot i, conseqüentment, augmentarien el nombre i la intensitat d’aquestes preocupacions.

Un excés d’atenció en els nostres pensaments podria acabar interferint negativament en el nostre dia a dia; afectant la nostra capacitat d’atenció i concentració, la relació interpersonal amb els que ens envolten, augmentant la probabilitat d'errors i dificultant la solució efectiva dels problemes que, alhora, contribuirien a sentiments d'impotència i d’incapacitat per poder controlar les situacions i les circumstàncies de la vida.

Hi ha estudis científics que demostren que durant el dia el nostre cervell processa diàriament uns 60.000 pensaments, dels quals el 94% es repeteixen i un 80% són negatius. Aquest fet indicaria la gran dificultat que tenim les persones per a crear pensaments nous que siguin constructius i que alhora afavoreixin el nostre benestar.

No hem d’oblidar que de la mateixa manera que alimentem la nostra salut física amb tot allò que mengem, en bona part, també alimentem la nostra salut mental amb tot allò que pensem o ens diem, podent arribar a beneficiar o afectar el nostre benestar mental.

La nostra personalitat, les experiències viscudes, les relacions i les influencies que establim amb l’entorn i les persones en què vivim, juguen un paper determinant en tot allò que pensem. Evidentment, no sempre podem controlar o escollir tot allò que pensem, però si en podem arribar a prendre consciencia, escollir quina és la nostra la actitud i, en conseqüència, adoptar la millor manera d’abordar i gestionar aquests pensaments en la nostra vida.

La qüestió no seria tant pensar o no pensar sobre el que ens preocupa, sinó la manera com pensem o enfoquem l’atenció sobre els nostres pensaments que ens generen malestar. Des del treball que realitzo a consulta, el que es pretén es ajudar a la persona a adoptar una nova visió de la seva problemàtica, aprenent a observar, contemplar i conèixer de quina manera aquests pensaments estant interferint en la persona que vol arribar a ser. A partir de tot un procés de comprensió i acceptació podrem començar a posar en pràctica els recursos necessaris que ens permetin gestionar-los i filtrar-los de manera que ens facin trobar millor amb nosaltres mateixos.