Davant de determinades situacions adverses, conflictes i discussions, hi ha parelles que saben resoldre el problema de manera satisfactòria i, en canvi, n’hi ha d’altres que per més que ho intenten no ho aconsegueixen, pateixen i no troben la manera d’en sortir-ne. Bona part de la resposta està en l’ús de la seva intel·ligència emocional.

Però, que és la intel·ligència emocional? El psicòleg nord-americà, Daniel Goleman, l’any 1995 en el seu llibre «Emotional Intelligence» la defineix com la capacitat que permet ser conscient de les emocions, comprendre-les, gestionar-les en un mateix i en els altres. Les persones amb alta intel·ligència emocional, al ser capaces d’identificar, entendre i gestionar de les seves pròpies emocions, tenen més facilitat per empatizar en les seves relacions interpersonals i de parella, i al mateix temps, adquireixen un major control dels seus impulsos en moments d’ira o ràbia.

En els temps en els que vivim, en els que la feina, la cura dels fills, les responsabilitats i tasques del dia a dia ocupen pràcticament la major part del nostre temps, es fa difícil trobar moments per a nosaltres, explorar com ens sentim i veure de quina manera els nostres estats emocionals poden arribar afectar la nostra relació de parella. Trobar moments per a la parella en els que compartir i explicar-se totes aquelles experiències i vivencies que puguin ser d’interès, permetrà fomentar una relació de major confiança i un vincle més harmoniós en la relació. Per aconseguir-ho, tant important serà saber-se expressar com saber-se escoltar. En moltes relacions de parella, el poder de l’escolta es més gran del que ens pensem i no s’utilitza prou. Els efectes d’una escolta activa permeten a la persona que s’expressa purgar totes aquelles tensions i conflictes que li generen malestar, establir el vincle idoni per a la comprensió i l’entesa mútua, i facilitar una adequada predisposició a escoltar-nos quan sigui el moment.

Tot i que en moltes ocasions pot resultar difícil o molest escoltar coses que no ens agraden, serà important establir una atmosfera de consideració i respecte en els que el punt de vista de l’altre no sigui vist com un atac, sinó com una nova manera d’entendre la situació per tal de poder trobar punts d’unió en els que posar-se d’acord.

Si bé es cert que hi ha casos i problemàtiques de molts tipus, no sempre es fàcil arribar a una bona entesa i, en moltes ocasions, les emocions negatives ens poden arribar a sobrepassar i fer-nos sentir desbordats per una realitat que no podem afrontar. Per mantenir un bon vincle amb la nostra parella resultarà essencial acceptar a l'altre tal com és i evitar qualsevol tipus de desqualificació. Els retrets, les crítiques, la manca de conversació i les dificultats per a mirar-se a la cara quan es parla poden ser alguns dels indicatius que mostren que la relació de la parella no tardarà a estar en crisi. En aquests casos serà fonamental realitzar un treball emocional amb els dos membres de la parella, en els que poder identificar i reconèixer les emocions que entorpeixen la relació, proporcionar recursos d’autorregulació emocional que permetin afrontar les dificultats i promoure l’acceptació i la comprensió de l’altre per tal de que els membres de la parella encaixin en un sistema en el que la seva relació sigui satisfactòria a les circumstàncies en què es troben.

Des del treball que realitzo a teràpia, és té ben present que cada persona i cada parella és diferent i necessita aprendre unes habilitats o unes altres en funció de les seves característiques i necessitats. Evidentment, no sempre es possible ni es fàcil adequar les emocions apropiades a les circumstàncies. Tal com diu Aristòtil: "Qualsevol persona pot enfadar-se, això és una cosa molt senzilla. Però enfadar-se amb la persona adequada, en el grau exacte, en el moment oportú, amb el propòsit just i de la manera correcta, això, certament, no resulta tant senzill".