El trastorn de l’espectre autista (TEA) és una condició del neurodesenvolupament que pot influir en la manera de comunicar-se, relacionar-se amb els altres i percebre l’entorn. Es pot manifestar de maneres molt diverses i amb diferents nivells de suport segons les necessitats de cada persona.

Com es pot manifestar el trastorn de l’espectre autista?

Les característiques del TEA poden estar relacionades amb diferents aspectes, com ara:

• Comunicació i interacció social: dificultats per interpretar determinades expressions, gestos o situacions socials.

• Rutines i canvis: necessitat de mantenir determinades rutines o dificultats davant de canvis inesperats.

• Interessos: interessos molt específics o intensos.

• Sensibilitat als estímuls: sensibilitat especial davant de sorolls, llums, olors o determinades textures.

• Conductes repetitives: repetició de determinats moviments, paraules o accions en algunes situacions.

Aquestes característiques poden presentar-se de maneres diferents i combinar-se de manera diversa segons cada persona.

Quan es pot detectar?

El trastorn de l’espectre autista pot identificar-se en diferents moments de la vida. En alguns casos, les seves característiques es poden observar des de les primeres etapes del desenvolupament, mentre que en altres poden passar més desapercebudes durant anys.

Una detecció adequada pot ajudar a entendre millor les necessitats de la persona i facilitar l’accés als recursos i suports que pugui necessitar.

En què consisteix una avaluació del TEA?

L’avaluació no es basa únicament en un qüestionari o una prova concreta. El professional recull informació sobre la història personal, el desenvolupament i el funcionament actual, i pot utilitzar diferents eines d’avaluació segons les característiques de cada cas.

L’objectiu és obtenir una visió global de la persona i valorar si les característiques observades són compatibles amb un trastorn de l’espectre autista.

Per què és important una valoració adequada?

Reconèixer les característiques del TEA pot ajudar a comprendre millor determinades conductes i experiències que poden haver estat difícils d’explicar. També permet identificar les necessitats de cada persona i plantejar els suports més adequats en els diferents àmbits de la seva vida.

Una mirada individualitzada pot contribuir a entendre millor la persona, afavorir el seu benestar i donar resposta a les seves necessitats.