"Les personalitats són com quadres impressionistes. A certa distància, cada persona sembla feta d'una peça; des de més a prop, constitueix un desconcertant entramat d'estats d'ànim, cognicions i intencions " (T. Millon). Quan parlem de personalitat, ens referim a un conjunt de trets estables que presenta una persona pel que fa a la seva forma de pensar, sentir i actuar. Aquests trets es fan patents en un ampli marge de contextos personals i socials. En la seva formació, intervenen tant la base biològica (temperament) com la manera de ser, de sentir o de reaccionar de la persona davant les influències ambientals (caràcter).

La persona que pateix un trastorn de personalitat (TP), presenta trets inflexibles i desadaptatius, causant una pertorbació o malestar significatius en diferents àrees de la seva vida personal, social i laboral. A més, la seva forma de percebre i entendre la realitat es desvia notablement de les expectatives socials i culturals del seu entorn. Els trastorns de la personalitat solen fer-se reconeixibles durant l'adolescència o al principi de l'edat adulta. Si bé les causes no són del tot clares, poden estar associats a factors genètics i ambientals. Pel que fa a aquests últims, les experiències d'angoixa, estrès o por durant la infància, així com el maltractament, l'abús o la negligència emocional, poden ser la causa desencadenant del trastorn.

Els diferents tipus de trastorns de personalitat poden diferenciar-se en tres grans grups:

Grup A: Trastorns de personalitat paranoide, esquizoide i esquizotípic.

La persona afectada per el trastorn paranoide de la personalitat té una desconfiança generalitzada cap als altres, incloent amics i fins i tot la família i la parella. Com a resultat, la persona se sent vigilada i sota sospita, i està constantment buscant pistes que validin les seves teories conspiratòries. Aquest tipus de personalitat és extremadament sensible als contratemps de la vida, i fàcilment sent vergonya i humiliació. Tendeix a aïllar-se dels altres i a destruir relacions properes.

La persona afectada per el trastorn esquizoide de la personalitat està dominada per la introversió; s'aïlla i evita les activitats socials i les relacions interpersonals. Si bé sembla una persona freda, distant i gens afectiva, és en realitat hipersensible. La seva actitud és una defensa: es tanca en si mateixa per protegir-se de les ferides provocades pel món exterior. El seu distanciament de la realitat i la seva propensió a somiar són una resposta a aquesta necessitat. Sol mostrar-se, amb freqüència, original, idealista i amb interès per la sistematització i l'anàlisi abstracte.

La persona afectada per el trastorn esquizotípic de la personalitat es manifesta de forma estranya en l'aparença, en el comportament i en la parla. És supersticiosa i té experiències perceptives inusuals i anomalies en la manera de pensar, que s'assemblen a les persones observades en l'esquizofrènia. Posseeix un afecte inapropiat i una ansietat social, d'aquí la seva fredor i aïllament. Sol tenir un pensament màgic i, de vegades, pot creure que posseeix superpoders o que ha estat víctima d'experiències paranormals.

Grup B. Trastorns de personalitat antisocial, límit (borderline), histriònic i narcisista.

La persona afectada pel trastorn antisocial de personalitat no té en compte les normes i obligacions socials. És agressiva, actua de manera impulsiva; li manca sentiment de culpa, i sembla no aprendre de l'experiència. En molts casos, pot arriba relacionar-se sense dificultat i, fins i tot, pot semblar superficialment encantadora (el que es coneix com a "psicòpata amb encant" ').

La persona afectada pel trastorn límit de personalitat (borderline) té una personalitat feble i canviant, i dubta de tot. En només uns segons, pot passar de moments de calma a moments d'ira, ansietat o desesperació, els quals no pot controlar. Es dóna alternança entre extrems d'idealització i devaluació en les relacions interpersonals. Tendeix a involucrar-se en conductes de risc. Viu les seves emocions al màxim, i les seves relacions amoroses són intenses, perquè idolatra a l'altra persona. La seva autoimatge és marcadament inestable i, sovint, amb sentiments crònics de buit i abandonament, podent tenir dificultats per fer front als esdeveniments estressants. De vegades, pot tenir episodis de paranoia.

La persona afectada pel trastorn histriònic de la personalitat té una baixa autoestima i busca cridar l'atenció d'altres persones, dramatitzant o jugant un paper, i presta excessiva atenció a la cura de la seva aparença encantadora i seductora. Tenen baixa tolerància a la frustració. La seva vida es converteix en un cercle viciós, doncs, si se sent rebutjada, més histriònica es torna; i com més histriònica es torna, més rebutjada se sent.

La persona afectada pel trastorn narcisista de la personalitat  es creu més important que els altres. Tendeix a exagerar els seus èxits i presumeix constantment del seu atractiu o èxit. Sent una profunda necessitat d'admiració, però no té empatia per altres persones. A més del seu comportament egocèntric, també sol mantenir actituds de ressentiment i venjança cap als altres.

Grup C: Trastorns de personalitat evitatiu, dependent i obsessiu-compulsiu.

La persona afectada pel trastorn evitatiu de la personalitat sol experimentar sentiments d'inferioritat. En general, viu pendent de la crítica dels altres, amb una por constant a ser avergonyida o rebutjada, i evita participar en noves activitats o fer nous amics. Aquest trastorn està fortament associat amb el trastorn d'ansietat social, i pot tenir el seu origen en el rebuig per part dels seus pares o companys d'infància.

La persona afectada pel trastorn dependent de la personalitat se subordina a altres persones per satisfer les seves necessitats emocionals i socials. És incapaç de prendre decisions per si sola i, en general, evita estar sola, i pot ser propensa a tolerar l'abús físic i verbal.

La persona afectada pel trastorn obsessiu-compulsiu de la personalitat sol ser molt disciplinada, amb una imperiosa necessitat per a l'ordre, i s'adhereix fortament a les normes i els reglaments. Es caracteritza per ser una persona rígida, perfeccionista, rumiadora, moralista, inflexible i indecisa. Se sent molt incòmoda quan no aconsegueix la perfecció.

Des de la Consulta, tractem cada trastorn de personalitat de manera específica i individualitzada, en funció de la seva gravetat i situació vital. Tractem d'identificar i comprendre la interrelació que es genera entre pensaments, emocions i conductes en el funcionament de la seva vida personal. La teràpia anirà dirigida a fomentar l'ajust psicosocial de la persona mitjançant eines d'habilitats socials, solució de conflictes, així com, maneig de l'estrès i l'ansietat. Les sessions es poden oferir en diferents formats: individual, grupal o familiar. Degut a què els trastorns de la personalitat persisteixen durant molt de temps, el tractament a requerir pot ser de llarga durada (mesos o anys).