En un entorn vital cada vegada més exigent, canviant i que ens porta a reptes constants, els trastorns d'ansietat es poden convertir en un dels problemes més comuns per a la nostra salut mental i emocional. Representen el problema més freqüent entre tots els trastorns psicològics.
Una propietat important de l'ansietat és la seva naturalesa anticipatòria. Això vol dir que posseeix la capacitat d'anticipar o assenyalar un perill o amenaça per al propi individu. L'ansietat és una emoció que, en moltes circumstàncies, és adaptativa per a la persona: permet estar alerta, sensible a l'ambient, aportant un nivell òptim de motivació per afrontar les diferents situacions. Fins i tot, en circumstàncies de perill, un increment d'ansietat pot facilitar un millor afrontament de la situació i, en conseqüència, una millor adaptació.
El problema sorgeix quan, sovint, es generen nivells excessius d'ansietat i durant períodes prolongats de temps i, generalment, sense que hi hagi un perill real. En aquests casos, l'ansietat és desadaptativa i es converteix en una font de malestar, patiment i, de vegades, d'incapacitació per a la persona que la pateix, essent comú en aquesta situació la demanda d'ajuda. Algunes persones, fins i tot, arriben a associar l'ansietat anticipatòria a estímuls interns, desenvolupant el que es coneix com "por de la por" (fobofobia), és a dir, una por anticipatoria a desenvolupar nous atacs de pànic inesperats. Amb el propòsit de prevenir aquesta por, la persona evita les situacions que desencadenen l'ansietat, i que és un mecanisme de defensa que no ajudarà a tractar el trastorn. El que comporta un reforçament negatiu de les seves creences irracionals, una limitació general del seu estat funcional, així com una disminució del seu estat d'ànim i una major vulnerabilitat a desenvolupar més episodis d'ansietat. Cal comprendre què és el que succeeix i aprendre a afrontar aquestes situacions.
Els trastorns d'ansietat poden començar en la infància o en l'adolescència i continuar en l'edat adulta. Les formes d'expressió de tals trastorns són molt variades: símptomes psicològics (preocupació constant i excessiva, dificultats per concentrar-se, aprensió, oblits freqüents, irritabilitat, sensació d'agobio, inquietud o por a perdre el control...); símptomes físics (tensió muscular, sudoració, palpitacions, dolor al pit, dificultat per respirar, marejos, tremolors, formigueig, nàusees i vòmits, mals de cap...). Quan es donen les alteracions fisiològiques, sovint, s'empra l'ansietat com a sinònim d'angoixa. Els trastorns d'ansietat constitueixen quadres o síndromes més o menys específics: la fòbia específica, el trastorn de pànic, l'agorafòbia, el trastorn d'ansietat social (fòbia social), el trastorn obsessiu-compulsiu (TOC), el trastorn d'ansietat generalitzada (TAG) o el trastorn d'ansietat de separació (TAS)…
Portar una vida saludable disminueix l'ansietat, mentre que, en el cas contrari, l'empitjora. És important aprendre a relaxar-se: la respiració diafragmàtica és una tècnica senzilla que ajuda a controlar l'ansietat.
Davant d'un problema significatiu d'ansietat, cal dur a terme una bona avaluació i diagnòstic del trastorn i, així, poder determinar la millor forma de tractament per a cada cas concret. A la Consulta, tractem l'ansietat mitjançant la teràpia cognitiu-conductual, amb l'objectiu d'ajudar a la persona a comprendre la naturalesa del que li passa i entendre el perquè del seu desajust funcional. Proporcionem al pacient estratègies efectives per afrontar les situacions generadores d'ansietat mitjançant tècniques d'exposició graduada, aprenent a manejar els símptomes fisiològics amb tècniques de relaxació i respiració, així com gestionar les preocupacions i pors mitjançant tècniques de reestructuració cognitiva, qüestionant la seva lògica i substituint-les per formes de pensar més racionals.